La videoconferència és un sistema que permet a persones situades en diferents llocs veure’s i parlar a temps real. D’aquesta manera les quatre parets de la nostra aula es desintegren, i podem transportar als nostres alumnes a llocs remots, portar invitats de gran prestigi, compartir una classe amb estudiants de diferents països...
Ofereix noves possibilitats en educació, pot ser molt útil per a dissenyar activitats diferents, i en certa manera màgiques, és més activa, més grupal, i es pot aprendre d’una forma cooperativa,uns dels altres.
El docent d’avui ha de tenir en compte que els models pedagògics tenen que adaptar-se a models comunicatius oberts.
És una eina que permeteix la mediació del docent i l’alumne de forma que es desenvolupi una “interacció intencionada”, és a dir el procés d’ensenyar i el d’aprendre com un mateix procés.
Les experiències d’aquest treball són primordials per al tutor, perquè s’està generant un procés real d’aprenentatge a aprendre en el que el docent és un element actiu-emisor, però també receptor de les preguntes, propostes i reflexions dels alumnes.
Finalment, crec que és molt útil per poder donar classe als alumnes hospitalitzats o que per alguna causa justificada es troben en indisponibilitat d’anar a classe.
